Els símptomes neuropsiquiàtrics en el contínuum de la malaltia d'Alzheimer no segueixen un patró únic
Un nou estudi de la URV demostra que els símptomes afectius assoleixen el seu punt màxim en les fases inicials, mentre que l'apatia i la pèrdua de consciència de la malaltia augmenten de forma contínua a mesura que avança la demència
Investigadors de l'Àrea de Neuropsicologia i Emocions del grup de recerca LTSM (TecnATox, Universitat Rovira i Virgili) han determinat la gran utilitat clínica de l'escala de simptomatologia neuropsiquiàtrica del Test Barcelona 2 (SNP-TB-2) en persones grans. L'estudi analitza com evolucionen els símptomes conductuals i psicològics al llarg de tot el contínuum cognitiu, des de l'envelliment saludable fins a la malaltia d'Alzheimer.
L'aparició d'alteracions del comportament, conegudes mèdicament com a símptomes conductuals i psicològics de la demència o símptomes neuropsiquiàtrics, és una de les característiques de la malaltia d'Alzheimer (MA). Sovint s'assumeix que la totalitat d'aquests símptomes empitjora irremeiablement alhora que avança la malaltia. No obstant això, aquesta nova investigació revela que la realitat és molt més complexa i que els símptomes clínics s'agrupen en patrons de progressió molt ben definits.
Després d'avaluar 144 participants mitjançant l'escala SNP-TB-2, l'equip científic ha identificat tres trajectòries principals:
- Patró dependent de la gravetat: Símptomes com l'apatia o la manca de consciència de la mateixa malaltia (anosognòsia) augmenten de forma progressiva i lineal a mesura que la demència avança.
- Patró en "U invertida": Els símptomes afectius, com l'ansietat i la depressió, assoleixen la seva màxima intensitat en les fases inicials de la demència, per després començar a disminuir a mesura que va augmentant la gravetat de la demència.
- Patró d'aparició tardana: Manifestacions de tipus psicòtic, com les al·lucinacions o els deliris, només acostumen a sorgir en els estadis més avançats de la malaltia.
L'estudi dona una explicació clínica de per què els pacients semblen estar menys deprimits o ansiosos en les fases finals. Segons les dades obtingudes, aquesta disminució de l'afectació emocional no es deu a una remissió o millora real del seu estat d'ànim, sinó a la progressió paral·lela de l'apatia i a la pèrdua de la capacitat del pacient per ser conscient del seu propi deteriorament.
Això subratlla la importància crítica d'utilitzar eines d'avaluació basades en la figura de l'informador o cuidador principal, com és el cas de l'escala SNP-TB-2, ja que els mateixos pacients perden gradualment la capacitat de reportar els seus símptomes de forma fiable.
Aquesta caracterització detallada dels patrons simptomàtics facilita als professionals clínics anar un pas més enllà del simple recompte general de símptomes. Permet comprendre amb exactitud en quina etapa conductual es troba el pacient i, d'aquesta manera, dissenyar intervencions assistencials molt més personalitzades i compassives per a les famílies.
Referència bibliogràfica: Nerea Carrión, Luis Heredia, Jordi Peña-Casanova, Margarita Torrente, Clinical applicability of the BT2-NPS for assessing neuropsychiatric symptoms across the Alzheimer's disease continuum, Archives of Clinical Neuropsychology, Volume 41, Issue 4, June 2026, acag029, https://doi.org/10.1093/arclin/acag029"
Compartir
